Vilamanyà i Serrat, Honorat

Ripoll (Ripollès), 30 novembre 1905 ‑ Barcelona, 29 desembre 1963.

Notable compositor, l'activitat del qual fou molt remarcable a la comarca ripollesa fins a uns deu anys abans de la seva mort, quan es traslladà a Mataró. Era cosí del compositor Ramon Serrat de qui rebé les primeres lliçons d'harmonia, i les de violí del mestre Eduard Toldrà. Tingué activitats com a professor a Ripoll, Vic, Olot i Mataró. A Ripoll fundà la cobla orquestra Serratins i dirigí l'Orfeó de Ripoll. De 1951 a 1953, havent-se instal·lat a Olot, dirigí també l'Orfeó Olotí. A partir de 1954 es tras1ladà a Mataró on fou nomenat direc­tor de la Banda de Música i de la massa coral de la Sala Cabanyes, on obtingueren considerable prestigi les representacions de la Passió i els Pastorets. Home nerviós i de caràcter impetuós, la seva música reflecteix bé aquest temperament, a part d'una ac­centuada tendencia a la descripció, aspecte molt apreciable en la seva obra per a cobla, Fulls pirinencs, estrenada l'any abans de la seva mort. Cultivà diferents gèneres musicals com la música simfònica. El punt més alt de la seva producció musical cal considerar-lo en l'obra simfònica Gnoms de la Maladeta, estrenada al Palau de la Música Catalana amb gran èxit per l'Orquestra Municipal de Barcelona, sota la direcció d'Eduard Toldrà el 1956. També cultivà música de cambra, coral, quartets, sarsuela (Terra nostra), teatre infantil, ballet, sardanes i obres per a cobla. En seu cognom oficial era Vilamañà.